Albert Camus’s spare, laconic masterpiece about a Frenchman who murders an Arab in Algeria is famous for having diagnosed, with a clarity almost scientific, that condition of reckless alienation and spiritual exhaustion that characterized so much of twentieth-century life.
Possessing both the force of a parable and the excitement of a perfectly executed thriller, The Stranger is the work of one of the most engaged and intellectually alert writers of the past century.
Translated by Matthew Ward
"Matthew Ward has done Camus and us a great service. This is now a different and better novel for its American readers."--Chicago Sun Times

A gripping tale of human unrelieved horror, of survival and resilience, and of the ways in which humankind confronts death, The Plague is at once a masterfully crafted novel, eloquently understated and epic in scope, and a parable of ageless moral resonance, profoundly relevant to our times. In Oran, a coastal town in North Africa, the plague begins as a series of portents, unheeded by the people. It gradually becomes an omnipresent reality, obliterating all traces of the past and driving its victims to almost unearthly extremes of suffering, madness, and compassion.

Noces es un recull de caràcter autobiogràfic d’Albert Camus escrit entre 1936 i 1937, que inclou quatre texts. Es va publicar el 1938 (edició de molt pocs exemplars), i, el 1939, per Edmond Charlot a Alger. Va ser publicat també per Gallimard amb el títol Noces; (suivi de) L’été.
Partint de l’Algèria natal de l’autor, l’obra plasma les reflexions i els sentiments del jove que era aleshores. El més conegut dels quatre texts és «Noces à Tipasa» que exalta la natura sota el sol i el mar; moltes de les cites de l’autor d’aquesta època han estat extretes d’aquest assaig. Camus hi exalta els seus sentiments, la seva joia en la passejada a Tipasa car “el món és bell, i fora d’ell, no hi ha cap mena de salvació”; una bellesa que es tradueix per aquesta definició de la felicitat: “Què és la felicitat sinó l’acord vertader entre un home i l’existència que porta”. Inclús els períodes més difícils de viure poden ser transcendits i pensa que “una certa continuïtat en la desesperança pot engendrar la joia”; això el porta a concloure que “l’esperança, al contrari del que hom creu, equival a la resignació. I viure, és mai resignar-se”.

　　男主收到一封來自養老院的電報告知其母親的死訊，在母親的葬禮上並沒有流露出傷心難過，隨後立即又繼續渾渾噩噩過日子，不久後，莫名其妙犯下一樁謀殺案，最後在面對審判問到其殺人動機時，他回答：「都是太陽惹的禍」，最後法官因他在母親去世後態度過於冷漠為理由判決死刑，在故事最後男主角在等待行刑期間情緒大爆發，並表達了對社會習俗道德的不解與憤怒……

五幕悲剧《加缪作品：正义者》也是加缪著名的剧作之一。《加缪作品：正义者》取材于一九〇五年俄国社会革命党的一个恐怖小组用炸弹炸死皇叔塞尔日大公的真实历史事件。主人公卡利亚耶夫担任投掷一枚炸弹的任务。任务完成后被捕，宁死不屈，在一个寒冷的夜晚，被吊死在绞刑架下。他原来的恋人多拉说：先走向谋杀，再走向绞刑架，这就是两次付出生命。“我们加倍付出了代价。”加倍——多出自己生命本身的那一倍，就是永生，“对人来说，也许是的永生。”

加缪在他的小说、戏剧、随笔和论著中深刻地揭示出人在异己的世界中的孤独、个人与自身的日益异化，以及罪恶和死亡的不可避免，但他在揭示出世界的荒诞的同时却并不绝望和颓丧，他主张要在荒诞中奋起反抗，在绝望中坚持真理和正义，他为世人指出了一条基督教和马克思主义以外的自由人道主义道路。他直面惨淡人生的勇气，他“知其不可而为之”的大无畏精神使他在第二次世界大战之后不仅在法国，而且在欧洲并终在全世界成为他那一代人的代言人和下一代人的精神导师。

从出版的那天起，《局外人》便已经是一部具有划时代意义”的文学经典；放到七十多年后的今天，它依然是一部很酷的小说。主人公默尔索是这荒诞世界中众多荒诞存在中的一个，现实经历在其眼中幻化为虚无和不动声色。事实上，他是这个世界的局外人，也是自己生命的局外人。这是一部冷酷动人的极简主义小说，如同利剑，直击人心。
20世纪传播广泛的小说之一，一生必看的经典小说
文学大师加缪的成名之作，“站立在当代小说的尖端”。

Mersault, protagonista de El extranjero , vive una angustiosa situación que lo lleva a sentirse un extraño en su medio. Íntimamente ajeno al alcance moral de sus actos, llega al asesinato, a la prisión, al patíbulo, y no hay para él, en este inevitable proceso, ni rebeldía ni esperanza. En estas páginas magistrales el realismo logra la perfección: Mersault nos refiere su historia, no la de sus razones y sentimientos, sino la de su imposible destino.

Um advogado francês faz seu exame de consciência num bar de marinheiros, em Amsterdã. O narrador, autodenominado “juiz-penitente”, denuncia a própria natureza humana misturada a um penoso processo de autocrítica. O homem que fala em A queda se entrega a uma confissão calculada. Mas onde começa a confissão e onde começa a acusação? Ele se isolou do mundo após presenciar o suicídio de uma mulher nas águas turvas do Sena, sem coragem de tentar salvá-la. Camus revela o homem moderno que abandona seus valores e mergulha num vazio existencial. Fundamental para todas as gerações.

Meursault will not pretend. After the death of his mother, everyone is shocked when he shows no sadness. And when he commits a random act of violence in Algiers, society is baffled. Why would this seemingly law-abiding bachelor do such a thing? And why does he show no remorse even when it could save his life? His refusal to satisfy the feelings of others only increases his guilt in the eyes of the law. Soon Meursault discovers that he is being tried not simply for his crime, but for his lack of emotion - a reaction that condemns him for being an outsider. For Meursault, this is an insult to his reason and a betrayal of his hopes; for Camus it encapsulates the absurdity of life.

Escrits llibertaris és un recull imprescindible del pensament llibertari d'Albert Camus, Premi Nobel de Literatura 1957, on reflexiona sobre la justícia, la llibertat, l'absurd i la rebel·lió, i que és fonamental per entendre l'autor i el nostre temps. Albert Camus complementa i enriqueix amb aquests textos la seva narrativa i el seu assaig L'home revoltat, una obra fonamental sobre l'ésser humà i la història de la revolta i el poder. Així ens ofereix noves perspectives sobre la ja molt coneguda bibliografia de l'autor i les seves posicions ideològiques, defuig la imatge de l'autor allunyat de la societat del seu temps, perfila noves idees sobre les relacions sociopolítiques i, en definitiva, contribueix a repensar la imatge de l'autor que es tenia fins aleshores. Aquest recull ens interpel·la ara més que mai per trobar solucions a les crisis de les esquerres i per combatre les accions de l'extrema dreta.

L’home revoltat és un tractat filosòfic que analitza com i per què al llarg de la història l’ésser humà s’aixeca contra el poder. Publicat el 1951 i tan actual i revelador avui dia com ho va ser en aquell moment, el seu text ens interpel·la tant en la rebel·lia com en la revolta, que per a Camus han de ser vistes com un mateix fenomen manifestat en l’àmbit personal i social respectivament.

L’home revoltat és un estudi rigorós dels moviments i les doctrines dels últims dos segles, on Camus reflexiona sobre l’alliberament de l’home i la necessitat de defensar aquesta llibertat sense perjudicar els altres. Camus exposa les seves idees sobre els límits de la rebel·lia i el dret a la revolta com a prevenció de la tirania en nom de la llibertat.

------------------------------------------

És una història completa de la rebel·lió moderna, un marc per considerar una sèrie de qüestions contemporànies, un llibre de referència per a altres autors interessants i una excel·lent demostració d’escriptura clara i rigorosa.

The Anarchist Library

Camus va presentar un nou humanisme en aquest llibre. Va trobar esperança en la bellesa de la solidaritat que té les seves arrels en la dignitat de l’home, és a dir, que hi ha valor en la vida humana.

Meghan E. Von Hassel

“Quin és el mecanisme de la controvèrsia? Consisteix a considerar l’adversari com un enemic, simplificant-lo en conseqüència i negant-se a veure’l. A aquell a qui insulto, ja no sé el color de la seva mirada, ni si arriba a somriure i de quina manera. Havent-se convertit en tres quartes parts encegats per la gràcia de la controvèrsia, ja no vivim entre els homes, sinó en un món de siluetes”, ens alertava Camus ja el 1948, i somiem en aquest teatre d’ombres que són les xarxes socials d’avui dia, on cadascú, per por de trobar un oponent, prefereix perseguir cent enemics. “Estem asfixiant-nos entre les persones que pensen que tenen tota la raó”, resumia l’escriptor.

Jean Birnbaum, Le Monde

The day his mother dies, Meursault notices that it is very hot on the bus that is taking him from Algiers to the retirement home where his mother lived; so hot that he falls asleep.

Later, while waiting for the wake to begin, the harsh electric lights in the room make him extremely uncomfortable, so he gratefully accepts the coffee the caretaker offers him and smokes a cigarette. The same burning sun that so oppresses him during the funeral walk will once again blind the calm, reserved Meursault as he walks along a deserted beach a few days later—leading him to commit an irreparable act.

This new illustrated edition of Camus's classic novel  The Stranger  portrays an enigmatic man who commits a senseless crime and then calmly, and apparently indifferently, sits through his trial and hears himself condemned to death.

Quand la sonnerie a encore retenti, que la porte du box s'est ouverte, c’est le silence de la salle qui est monté vers moi, le silence, et cette singulière sensation que j’ai eue lorsque j’ai constaté que le jeune journaliste avait détourné les yeux. Je n’ai pas regardé du côté de Marie. Je n’en ai pas eu le temps parce que le président m’a dit dans une forme bizarre que j’aurais la tête tranchée sur une place publique au nom du peuple français…

Всеки носи в себе си чумата, никой в света не е неуязвим по отношение на нея. И човек трябва да бъде непрестанно нащрек, за да не би в миг на разсеяност да дъхне в лицето на другия и да му предаде заразата. Вроденото е микробът. Останалото - здраве, честност, морална чистота, ако щете, - е резултат от волята, която не бива никога да отпада.

Албер Камю